La petició de reintegrament de l’Impost d’Actes Jurídics Documentats pot suposar la pèrdua de les costes al consumidor
La Unió de Consumidors de Castelló, en interès d’un dels seus associats, va exercir acció de nul·litat per abusivitat de les clàusules relatives a la imposició de despeses i tributs a càrrec del prestatari hipotecari i de clàusula solc, contingudes en el préstec hipotecari subscrit pel consumidor amb l’entitat bancària Banc Bilbao Biscaia Argentaria (BBVA), S.A..
Després de conèixer del cas el Jutjat de Primera especialitzat de Castelló, el passat 13 de desembre de 2017 es dictava sentència (no 258/17) la qual resolia estimant parcialment la demanda interposada per la UCE en interès del consumidor.
En aquesta, es reconeixia la nul·litat de les clàusules relatives a les despeses de constitució de la hipoteca (aranzels notarials i registrals ocasionats per la constitució, modificació, esmena i rectificació de la mateixa), les despeses de gestoria, i també la clàusula solc, condemnant a l’entitat bancària a rescabalar al consumidor en aquests pagaments indeguts.
Ara bé, la sentència en el seu fonament de dret vuitè, entenia que l’Impost d’Actes Jurídics Documentats (IAJD) ha d’abonar-se pel prestatari (consumidor) conformi la normativa tributària imperativa (Llei i Reglament de l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats). De manera que suprimida la clàusula abusiva, no procedia restituir quantitat per aquest concepte. Disposa així mateix que l’aclariment respecte del subjecte passiu d’un tribut és competència dels Tribunals Contenciós-Administratius, i aquests ja s’han manifestat a tal propòsit (en sentència del Tribunal Suprem, Contenciós- Administratiu, Secció 2a, de 20 de gener de 2004), entenent que és el prestatari l’obligat tributari.
Per tant s’estima parcialment la pretensió de condemna, ja que existeix una diferència superior al 15% entre el demanat pel consumidor i el concedit pel Tribunal. La importància de tot això resideix que l’estimació parcial de la demanda suposa que cada part ha d’abonar les costes causades a la seva instància i les comunes per meitat, en recta aplicació de l’article 394.2 LEC.
En conseqüència, ha d’advertir-se al consumidor del risc que suposa reclamar pel IAJD en la seva demanda contra l’entitat bancària que pretén la nul·litat per despeses de constitució de la hipoteca. Ja que la quantia d’aquest impost sol ser superior a la resta de conceptes reclamats (notària, registre…), la qual cosa produirà una estimació parcial de la petició i l’obligació del consumidor d’assumir la seva part de les costes.
